Resum de la conferència del Dr. Paulino Castells a l’Hotel Don Càndido de Terrassa, el divendres 23 d’octubre del 2009. Organitzada pel Partit Família i Vida.

Sobre les relacions de parella:

La primera part de la conferència es va centrar en denunciar l’alarmant situació de moltes parelles dels nostres dies. Mai a la història de la humanitat hi ha hagut tants divorcis con avui en dia. Tot el que l’últim any s’han ralentitzat les separacions per causa de la crisi, tot però fa pensar que, així que passi, s’arribarà a la ràtio 1:1; és a dir, per cada casament, un divorci.

Va il.lustrar la seva explicació presentant casos reals viscuts a la seva consulta: Deia,

—Mai m’he pogut acostumar a veure com l’amor es pot convertir en un odi tan terrible que pot fer que dues persones que no massa anys enrera, es miraven als ulls fascinats i il.lusionats es puguin dir coses com “no pararé fins a destruir-te”.

Va remarcar la importància de que el matrimoni es sostingui sobre dos pilars: el de l’Amor i sobre tot el del Respecte.

Segons ell, els motius principals que provoquen una ruptura entre la parella son:

1. No voler acceptar les imperfeccions de l’altre.

2. No voler solucionar els problemes i optar per la solució més fàcil: canviar de parella.

3. No tolerar la frustració.

4. Casar-se però voler mantenir la mateixa independència de solter.

5. No voler cap tipus de compromís.

6. Tenir expectatives impossibles sobre la relació de parella esperar que el teu espòs/a sigui sempre el millor amic, l’amant ideal, etc...

7. Casar-se ja tenint en ment que el matrimoni té   data de caducitat

Sobre la família:

Família: Va denunciar que quan quelcom es buida de contingut o se li assigna un contingut confós, s’acaba destruint i que això està passant amb la família.

Va destacar el valor de la família com a socialitzadora dels infants i com estabilitzadora dels adults:

La família sempre ha estat la institució més valorada segons totes les enquestes però s’està destruint i no hi ha cap recanvi per a substituir-la.

És molt important que dins la llar el nen es senti arropat, que hi trobi un ambient que faciliti la seva estabilitat, que sigui el seu refugi físic i espiritual. Que el nen es pugui sentir estimat pel que és i va advertir que si un nen a l’escola i amb els companys té problemes (bulling, etc...) i quan arriba a casa es troba com a resposta una bufetada és carn de canyó per a acabar malament.

Sobre les relacions entre pares i fills:

Va denunciar que s’estan presentat unes 7.000 denúncies anuals de pares contra els seus fills, un fet sense precedents a la història mundial. Fills que maltracten als seus pares, verbal i físicament; que es mostren despòtics i els obliguen a assumir un rol de servents.

Pares que viuen amb la por al cos pel que els puguin fer els seus fills. Situacions extremes però reals: són pares que s’han de tancar literalment amb balda a la seva habitació per a trucar als mossos d’esquadra.

Ens trobem en un món on per primer cop els adults tenen por dels nens, va dir. En el passat quan un nen o un jove feia alguna malifeta tothom es veia capaç de recriminar-lo i la resta de persones recolzaven la recriminació. Avui en dia la gent te por i prefereix mirar cap a un altre lloc per por.

La manca de respecte als pares no està vinculada a l’estatus econòmic o social de la família. Com exemple l’ètnia gitana: cap fill gitano faltaria mai el respecte al seu pare.

El Doctor va proposar el NO pels fills, perquè la frustració en dosis adequades dins l’ambient familiar és molt educatiu i et prepara per a la vida real doncs en el món real, ni tothom està al servei dels teus capricis ni és possible aconseguir a l’instant tot el que desitges. Acompanyat del NO, va destacar la importància de posar límits als nens.

Sobre l’educació dels fills:

El Doctor va proposar com a patró d’educació el nostre exemple: els nens imiten com tractem a les persones els adults. Els pares en primer lloc, tot seguit dels avis, mestres, etc...

Va destacar també la importància de perseverar en els bons consells, que tot i que sovint sembla que no siguin escoltats, els nens i els joves acaben incorporant-los a les seves vides.

La xerrada va finalitzar amb la cita d’aquest dos interessants documents que potser alguns de vosaltres ja coneixeu:

Si voleu fer del vostre fill un "delinqüent". (Dirección General de la Policía de Seattle-Washington).

Consells d'un adolescent als seus pares. (Manuel Álvarez Romero. Director del Centro Médico Psicosomático de Sevilla y de la Unidad de Medicina Psicosomática de la Clínica Salvia de Madrid).

Bibliografia del Doctor Paulino Castells:

Guia pràctica de la salut i psicologia del nen (5ª ed.)

Guia pràctica de la salut i psicologia de l'adolescent (coautor Tomás J. Silber)(4ª ed.)

Mai quiet, sempre distret.  El nostre fill és hiperactiu?

Víctimes i matons.

En parella.

Els secrets de l'amor i el desamor (2ª ed.).

Psicologia de la família

Els pares no es divorcien dels seus fills.